Urologia Girona / +34 972 204 900 | Català | Castellano info@urologiagirona.com

Oncologia Urològica

És la part de la urologia encarregada del diagnòstic i tractament del càncer a l’aparell urinari.

Càncer de Bufeta

El càncer de bufeta fa referència a qualsevol dels diversos tipus de tumors malignes que s’ubiquen a la bufeta de l’orina.

Es distingeixen el càncer superficial de bufeta i el càncer invasiu o infiltrant. Si el càncer és superficial, es resol amb resecció transuretral de bufeta i quimioteràpia o inmunoteràpia intravesical, és imperatiu un seguiment ulterior estricte , ja que té una alta tendència a la recidiva. Si el càncer és infiltrant és molt més greu i requereix tractament agressiu, si l’estadiatge o permet cal indicar la cistectomia radical (extirpació de la bufeta), crear una conducte ileal (bricker) que comporta portar una bossa per on surt l’orina enganxada a l’abdomen o bé fer una neobufeta utilitzant budell, en aquest cas l’orina segueix sortint per la uretra. En moltes ocasions abans de la cirurgia s’administrarà quimioteràpia sistèmica per augmentar la probabilitat de curació.

La forma de presentació més habitual és en forma d’hematúria, és a dir orinant sang, síndrome miccional (picor coïssor a l’orinar). Per el diagnòstic emprem: la ecografia, la cistoscòpia i les citologies.

Càncer de Pròstata

El Càncer de pròstata, és una malaltia en què el càncer es desenvolupa en la glàndula prostàtica.

Es desenvolupa més freqüentment en homes d’uns cinquanta anys. En la majoria dels casos es diagnostica a través de l’examen físic o bé per anàlisi, com la prova PSA (Antigen prostàtic específic). Les sospites de càncer de pròstata es confirmen extraient una mostra de la pròstata (biòpsia de pròstata). A vegades és necessari realitzar al llarg del temps vàries biòpsies a un mateix individu, per tal de descartar que es trobi afecte d’aquesta patologia. Els membres d’urologiagirona, han dedicat esforços i han participat en vàries investigacions per perfeccionar tècniques menys invasives que ajudin al diagnòstic del càncer de pròstata. Actualment abans de la realització d’una biòpsia es realitza una Ressonància Magnètica multiparamètrica ( que combina seqüències morfologies, dinàmiques i funcionals) per a una millor caracterització de la pròstata i les possibles lesions.

A Urologia Girona realitzem biòpsies per fusió. Aquesta tècnica ens permet fer biòpsies de pròstata guiades amb ecografia amb una correlació en temps real amb les imatges obtingudes de la Ressonància prèvia. Aquesta tecnologia augmenta la precisió diagnòstica de la tècnica, evitant la necessitat de noves biòpsies en el futur.

Dr Comet i Dr Boix, uròlegs de la Clinica Onyar.

Tractament:

El tractament del càncer de pròstata és summament individualitzat, han de considerar-se molts factors: L’edat i l’esperança de vida, les preferències del pacient pel que fa als efectes secundaris associats a cada tractament, l’estadi i el grau del càncer.

  • Conducta expectant: degut al fet que el càncer de pròstata sovint creix molt a poc a poc, si el pacient és gran o pateix altres malalties greus no és necessari tractar el càncer de pròstata. Normalment es realitzen determinacions del PSA en sang i tacte rectal de forma periòdica.
  • Cirurgia: La prostatectomia radical és la cirurgia que es realitza amb la intenció de guarir el càncer de pròstata.
    Prostatectomia radical retropúbica: Cirurgia amb ferida oberta
    Prostatectomia radical laparoscòpia: Cirurgia amb ferides de tròcars
    Efectes Secundaris: Incontinència d’orina, disfunció erèctil.
  • Prostatectomia radical robòtica DaVinci. —- posar enllaç
  • Radioteràpia: La radiació tracta el càncer de baix grau que es troba confinat a la pròstata o que només ha envaït teixit veí. Hi han vàries tècniques externes i internes. Els efectes secundaris són els mateixos de la cirurgia i els propis de la radiació dels teixits veïns, com són: la rectitis actínica i la cistitis ràdica.
  • * Altres tècniques: HIFU, Crioteràpia: encara no estan acceptades com a tractament primera línia per la majoria d’associacions urològiques nacionals i internacionals

Tractament hormonal: està dirigit a aquells pacients que no són tributaris d’un tractament radical i ens permet mitjançant l’administració d’hormones, frenar l’evolució de la malaltia durant un cert temps. Darrerament han aparegut nous tractaments hormonals que ens permeten augmentar la supervivència dels pacients amb tumor de pròstata disseminat, és a dir que metàstasis.

Càncer de Ronyó o Càncer Renal

És aquell que es desenvolupa al ronyó. N’hi ha de dos orígens segons la regió que afecti del ronyó, si s’afecta el sistema col•lector: pelvis calzes, urèter, és de al mateix família que el càncer vesical. Si el seu origen és en el parènquima renal és d’un altre tipus.

Normalment si l’estadiatge de la malaltia ho permet el tractament d’elecció, és la cirurgia radical mitjançant una nefrectomia, que pot realitzar, via oberta (Amb una ferida quirúrgica oberta, laparoscòpica o robòtica. Depenent del tipus de tumor que sigui hi ha altres tractaments de segona línia que poden ajudar al tractament.Cada cop es tendeix més a ser el menys agressiu possible i a conservar la major quantitat de parènquima sa adjacent el tumor possible, aquest procediment s’anomena nefrectomia parcial, habitualment es realitza via laparoscòpica o robòtica.

Càncer de testicle

És un càncer ubicat als testicles. És possible que aquesta mena de càncer es manifesti al tòrax a l’abdomen. És el tipus de tumor maligne més comú entre els joves, en l’ edat compresa entre quinze i quaranta anys.

L’extirpació del testicle és sovint suficient per a curar al malalt (orquiectomia). Aquesta malaltia té un índex de curació força alt, de l’entorn del 90%. En ocasions i segons l’estadiatge es precisa de Quimioteràpia, Radioteràpia i operacions més complexes per assolir la curació del pacient.

La litiasi renal és un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen càlculs (pedres en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a lacristal·lització i precipitació de compostos de l’orina. Aquest es pot quedar en el ronyó o pot desprendre’s i anar baixant per l’urèter, produint un còlic nefrític. N’hi ha de diferent composició:oxalat càlcic, àcid úric, estruvita, cistina.