Es defineix com la incapacitat d’evitar la emissió d’orina quan no es vol o no espot orinar. N’hi ha de diversos tipus; d’esforç, d’urgència i mixta.
Per el seu òptim diagnòstic, és imperatiu realitzar una bona anamnesis i exploració física i neurològica, així com proves complementàries (ecografia, cistoscòpia, estudi urodinàmic)
Les opcions terapèutiques són segons el tipus.
- D’esforç: cabestrells o malles lliures de tensió / de tensió regulable. Cirurgia endoscòpica mínimament invasiva(Bulkamid®) o dispositius com el esfínter urinari artificial per incontinències severes.
- D’urgència: injecció de toxina botulínica, neuromodulació d’arrels sacres.
Tractament de la incontinència d’orina (IO)
D’esforç: quan el tractament conservador com la fisioteràpia de sòl pèlvic no és suficient, és quan plantegem el tractament quirúrgic segons la gravetat de la incontinència i atenent a la història clínica i personal de cada pacient.
Les tècniques quirúrgiques comprenen des de l’ús de malles suburetrales no ajustables, com la TOT, o malles suburetrales ajustables com el Remeex® en cas d’incontinències moderades o fallada de cirurgies prèvies. De més recent ús, l’ús d’agents intrauretrals com Bulkamid® ha suposat innovació en el fet que es tracta d’un procediment endoscòpic mínimament invasiu, sense ferida quirúrgica i amb resultats similars a l’ús de malles suburetrales.
En el cas de la IO masculina, generalment després de cirurgia prostàtica, a més de l’ús de malles suburetrales de tensió regulable com el Remeex®; el tractament pot incloure dispositius antiincontinencia com el esfínter urinari artificial per al tractament de la IOE severa amb taxes d’èxit de l’90% o dispositiu regulable com ATOMS® per al tractament de la IOE moderada.
D’urgència: quan el tractament mèdic no és suficient o no és eficaç, en el cas de la síndrome de bufeta hiperactiva, el tractament inclou la injecció intradetrusor de toxina botulínica (Botox ®) tant en casos idiopáticos (causa desconeguda) com neurógenos.
El tractament de la incontinència urinària, suposa un repte per a l’uròleg, així com un rastorno en la qualitat de vida de l’pacient, és per això que el tractament no és general sinó personalitzat i ajustat segons cada pacient.
